Conjunt de béns, serveis i actuacions que tenen per finalitat aconseguir uns resultats concrets. Són les unitats bàsiques d'assignació i seguiment estratègic dels recursos pressupostaris. Els programes suposen el 4t dígit de la classificació pressupostària per programes

Conjunt d'accions concretes de l'administració, programades i de caire no recurrent, que compten amb un inici i un final identificat. Els projectes formen una estructura pròpia (amb codificació pròpia) i no s'integren en cap classificació pressupostaria. Es defineixen projectes de despesa per a les despeses d'inversió.

Proposta de pressupost elaborada i presentada per part del Govern de la ciutat, el qual inicia la seva tramitació plenària per a la seva aprovació final (pressupost aprovat). El pressupost finalment aprovat pot incorporar modificacions envers el projecte presentat, fruit d'esmenes i al·legacions i d'acords polítics.

Unitat bàsica de concreció de les despeses d'inversió, la qual fa referència al conjunt de despeses que van associades a una actuació d'inversió concreta. L'estructura per projectes és una estructura pròpia i amb pròpia codificació.

Regla o objectiu fiscal derivat de la normativa en estabilitat pressupostària, el qual té per objecte la limitació del creixement anual de la despesa. La denominada “despesa computable” (principalment despesa no financera en termes consolidats i SEC, excloent la despesa en interessos i la despesa finançada amb ingressos finalistes), no pot créixer més d’un determinat % en relació a l’exercici anterior).

Regles o objectius de naturalesa pressupostària i financera (derivats normalment de la normativa en estabilitat pressupostària), envers els quals els pressupostos hi han de donar compliment, i que s'orienten cap a la fita d'assegurar l'estabilitat i sostenibilitat de les finances públiques.

Forma part de l'Estat de liquidació del pressupost i és la diferència entre la totalitat dels drets pressupostaris nets liquidats en l'exercici i les obligacions pressupostàries netes reconegudes en el mateix període. Amb l'aplicació d'uns ajustos addicionals s'obté el resultat pressupostari ajustat.

El resultat pressupostari forma part de l’estat de liquidació del pressupost i és la diferència entre els drets de cobrament que s’han liquidat en l’exercici i les obligacions de pagament reconegudes en el mateix període. Per tant, és una magnitud que reflecteix el superàvit o dèficit de l’exercici de l’Ajuntament. El resultat pressupostari s’ha d’ajustar amb les obligacions que es financen amb romanent de tresoreria per a despeses generals i les desviacions de finançament de l’exercici derivades de les despeses amb finançament afectat, ja que aquestes circumstàncies distorsionen el resultat pressupostari. Quan el resultat pressupostari ajustat de l’exercici és negatiu, estem davant d’una situació financera que ha de ser analitzada i si és el cas corregida, ja que l’esmentat saldo manifesta la incapacitat dels drets reconeguts de l’exercici per atendre les obligacions generades en aquest, i per tant un incompliment del principi d’estabilitat pressupostària.

Magnitud de naturalesa monetària o tresorera, que forma part dels estats pressupostaris anuals, la qual recull el valor resultant de sumar els fons líquids més els drets liquidats pendents de cobrar ajustats i restar el valor de les obligacions liquidades pendents de pagar. Aquesta magnitud informa sobre l'excedent o manca de finançament a curt termini de la corresponent entitat.

El romanent de tresoreria per a despeses generals forma part de l’estat de liquidació del pressupost i és la suma dels drets pendents de cobrament (del mateix exercici i dels anteriors) més els fons líquids de tresoreria menys els crèdits pendents de pagament (del mateix exercici i dels anteriors). Tot i la denominació de “romanent líquid de tresoreria”, aquesta magnitud no significa un sobrant líquid de tresoreria. És senzillament el resultat líquid que s’obtindria en l’hipotètic supòsit que es cobressin tots els drets reconeguts (no provisionals) i es paguessin totes les obligacions reconegudes, tant d’operacions pressupostàries com no pressupostàries, tenint en compte les desviacions de finançament afectat positives acumulades.